Piel de ángel - Camilo Sesto
Entradas
Mans d'angels - Moments de l'anima a Valls
Apago les meves mans perquè dormin. Ahir es van omplir de llum, res hi cap en elles. Avui les mulla el record de l’escalfor de les vostres mans somrients en sentir la reverència d’un antic mestre en sentir el batre de les teves ales d’àngel en la immensitat d’un moment ple d’oracle fora del temps. Avui les nostres ales iridiscents continuen unides elles van ser el símbol més sincer d’un sol cor que bategava a l’uníson en una tarda plujosa d’un antic mes de novembre. La vida una.L’amor únic. Tendres moments per l’anima que mai podrem, ni voldrem oblidar es van quedar escampats a les terres del Alt Camp, aquella escalfor de les vostres mans sinceres amb força ens van enamorar. Que la Mare Terra us acolli que el Pare Sol us beneeixi que l’escalfor de les nostres mans unides sigui la flama que ens uneixi. Obrim el nostre cor per que desperti sota l’aixopluc de la vostra ànima d’àngel plena de puresa i de llum: Som amor etern
Nova mirada a la tardor
Sota la llum d’aquesta tarda veig renéixer la tardor a la teva mirada. Em fas sentir plena, com plena està la Mare Terra de fruits, com plena està la nostra ànima quan ens mosseguem el llavis plens de desig. Sento que sóc per a tu vol d’ocell que solca el cel, vol d’esparver que acosta i allunya un amor que no és meu, ni és teu, que és lliure com el vent. Lliure i a la vegada llunyà, com llunyanes són les teves mirades perdudes cap a un horitzó ple d’estels que els meus ulls nounats no són capaços d’entreveure. Recordes quan les nostres llàgrimes regaven el jardí de l’àngel? Recordes quan les ones d’aquella platja solitària ballaven els vals al compàs de les nostres paraules d’amor? Recordes com tremolava la Mare Terra quan fugíem trotant sense que ningú no ens veiés? Recordes quan acaronaves les meves ales de merla reial i les llepaves amb dolços petons de canyella i xoco- lata? Recordar és no morir. Els records dormen en silenci al meu costat. Tu i jo som dos àngels aban